L'orgull de ser de Salt!!

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

2007-03-07T13:08:00.000Z

Podem pensar que tants anys de celebrar el dia internacional de la dona, queden ja poques fites per aconseguir, almenys a casa nostra. Si bé és cert, que han estat molts els avenços, encara queda molta feina per fer. Actualment existeixen formes de discriminació ben evidents. No fa gaires dies, ens podíem esgarrifar amb la notícia que la direcció d’un restaurant de Girona va suggerir a una treballadora que avortés si volia mantenir el seu lloc de treball. La proliferació de dones que practiquen la prostitució a les nostres carreteres no deixa de ser una altra forma d’esclavatge. No acabem de conèixer quina és la situació de moltes dones immigrades. I no parlem de la violència masclista que pel que va d’any ja ha costat la vida a tres dones a Catalunya. Aquests són quatre casos flagrants de discriminació de la dona a casa nostra. Els avenços legislatius, són importants i són els governs d’esquerres, els únics que han estat capaços d’afrontar amb valentia el tema de la violència contra les dones amb l’aprovació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, la llei per l’Autonomia Personal, o la Llei per la Conciliació de la Vida Familiar i Laboral. No obstant els avenços legislatius, hi ha altres tipus de discriminació, més subtil, no tant visible. Encara avui les dones cobrem un 28’8% menys que els homes, En un 83% dels casos les dones encara som les responsables de la cura de les persones dependents i que malgrat que a les universitats ja hi ha un 60% de dones llicenciades, seguim liderant el rànquing de la precarietat laboral, amb contractes temporals i en abandonament de la feina quan arriba la maternitat. Però no només hi ha aquest tipus de discriminació laboral. Altres tipus de discriminació subtil és la del llenguatge, els mitjans de comunicació,... La lluita continua!

No ens fotis Jaume!!

2006-12-07T12:56:00.000Z

Com és costum en Jaume Torramadé es queixa i no us penseu, ho sap fer bé. Aquesta vegada es queixa perquè un polític socialista de Madrid ha dit no sé què sobre la immigració. Tinc la meva teoria particular al respecte, però no avorriré als lectors explicant-la.

Deixem-nos de teories i baixem a la realitat de Salt. Població sobre els 30.000 habitants, amb un índex d’immigrants que ronda el 30%. L’índex de població immigrada s’ha doblat en els últims 8 anys en la nostra ciutat.

Evidentment la concentració de nouvinguts en determinats sectors de la nostra vila comporta un canvi de la fisonomia dels nostres carrers, problemes de convivència, no d’ara, sinó de fa anys. Problemes a les comunitats de propietaris, al carrer per l’ocupació de l’espai públic, a les escoles públiques, que ja s’han convertit en escoles ètniques, pel col·lapse en el nostre sistema de serveis socials i sanitaris i la percepció que en són els únics beneficiaris,... Em sembla que ningú serà tant il·lús per negar tots aquestes evidències, i això que només és per citar-ne algunes.

Certament és injust que Salt hagi de suportar la concentració de nouvinguts i que l’equilibri territorial, en el repartiment d’aquesta població, seria el desitjable i és l’objectiu pel que hem de lluitar tots plegats. Però siguem realistes, actualment, tenim el que tenim i ho hem d’afrontar.

Jo també em vull queixar. Em vull queixar de la inactivitat de l’alcalde al respecte d’aquest fenomen a la nostra ciutat. Em pot dir què ha fet en els vuit anys que porta governant Salt per solucionar els problemes que he citat abans? Quines actuacions ha dut a terme a Salt per tal de recuperar la pau i la tranquil·litat social? I demano que sigui sincer i que no s’amagui, com fa sempre, darrera de les competències d’altres administracions (Estat i Generalitat), i la falta de diners per fer-hi front.

No són quatre els euros que rep l’ajuntament de Salt per fer front a la immigració, com ens vol fer creure en Jaume. Aquest any 2006 l’ajuntament de Salt haurà gestionat un total de 166.000 € de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya per tal de subvencionar diversos programes. Els barris de Salt on es concentren els nouvinguts es troben dins del pla de barris Salt-70, que suposa que inversió de 16 milions d’euros en el quadrienni (2005-2008), la meitat dels quals, els aporta la Generalitat. De recursos segur que en necessitem molts més, però els que s’hi ha destinat fins ara demostren que la capacitat d’actuació de l’ajuntament no és tant limitada com ens vol fer creure en Jaume, i vol dir també que la Generalitat és coneixedora de la realitat. Qui gestiona els recursos que dóna la Generalitat és l’ajuntament, per tant, no es queixi de la seva limitació. Primer de tot cregui en la possibilitat de millorar i després gestioni millor.

Però entrant en el particular, què podria fer l’ajuntament de Salt? Pel que fa al reagrupament familiar dels immigrants, qui el sol·licita ha de demanar informe a l’ajuntament perquè així ho estableix la llei. En aquest document han de constar diverses dades com ara, el títol que habilita per l’ocupació de l’habitatge (propietari, llogater,...), número d’habitacions, ús al que es destina cadascuna de els dependències de l’habitatge, nombre de persones de l’habiten i condicions d’habitabilitat i equipament. Quantes visites o inspeccions realitza l’ajuntament davant les nombroses peticions que se li presenten amb aquesta finalitat?

Per què no s’emprenen actuacions decidides per tal de detectar els anomenats “pisos pasteres” on viuen en pocs metres quadrats un munt de gent en condicions quasi infrahumanes? Un control exhaustiu serviria per persuadir a aquells persones que duen a terme aquest tipus de pràctica aprofitant-se, en ocasions, de forma vil dels seus propis compatriotes.

Aquestes serien unes bones maneres de fer front al “barraquisme vertical” que s’està instaurant en alguns edificis.

En l’aspecte urbanístic, la via de treball passa per l’adquisició d’habitatges al sector. El que està clar és que no podem practicar el victimisme etern de l’especulació urbanística dels anys 70 i a continuació augmentar densitat en els nous sectors de creixement amb l’única finalitat de beneficiar als promotors. Quin model volem?

El compliment de les ordenances municipals també és un altre dels punts claus. D’ordenances, n’hi ha un munt, ara, el seu compliment és una altra cosa. Perquè regulem tant si després resulta que no ho fem complir? Exigim l’estricta aplicació de la llei, igual per a tothom.

No ens fotis Jaume! Les saltenques i els saltencs volem que no et queixis tant i que et dediquis a solucionar els problemes que tenim, fes complir les ordenances, treballa més a casa teva i no tant a fora. Ens ho mereixem, encara que potser ara ja arribes tard per a fer-ho,... Jo t’ho asseguro que ho faig i ho faré amb il·lusió i ganes, si les saltenques i saltencs em fan confiança.

OFICINA SALT-70, JA!

2006-11-23T14:06:00.000Z

L’Ajuntament espera des de l’estiu que Nadal inauguri l’oficina de Salt-70. Aquesta era la resposta que donava al ple de dilluns passat, l’alcalde Jaume Torremadé (CiU) a la pregunta de perquè no s’havia obert l’oficina del Pla de Barris: Salt-70, que li dirigia el portaveu del grup municipal PSC –Cpc, Carles Barceló. Quina resposta més absurda si t’hi pares a pensar una mica. Quan no hi ha cap raó qualsevol argument sembla que serveixi per explicar que no s’ha fet alguna cosa.

Per què no explica l’alcalde Jaume Torremadé, que des del gabinet del conseller Nadal se li han ofert diversos dies per fer la inauguració i que, tant atabalat com va l’alcalde, resulta que cap li va bé? Potser si l’alcalde només es dediqués a ser alcalde, podria trobar algun foradet a la seva completa agenda, primer, per no deixar penjats a l’associació de veïns de la Massana de Salt quan concerta una entrevista amb ells, i segon per poder inaugurar l’oficina del Salt-70.

Algú em pot dir on està escrit que perquè funcioni una oficina del Salt-70, o qualsevol oficina municipal ha de venir el conseller de torn, sigui qui sigui a inaugurar-ho? Aquesta és una excusa de mal pagador. No repetim últimament que els ciutadans estan farts que els polítics només figurin i vagin a tallar la cinta per inaugurar? Doncs aquesta era una bona oportunitat perquè l’oficina comenci a funcionar sense més formalismes absurds i un altre dia ja vindrà el conseller que toqui a fer-hi una visit

Amb l’alcalde de Salt, totes les disculpes, totes les responsabilitats del que passa o no passa a Salt curiosament són sempre dels altres, mai seves,.... Una mica d’humilitat i bones formes, siusplau.

M'AGRADA SALT PERQUÈ ÉS FÀCIL SORTIR-NE

2006-09-27T11:05:00.000+01:00

L’altre dia un amic em feia la següent afirmació: “M’agrada Salt primer de tot perquè és fàcil sortir-ne”. Salvant la sorpresa de l’afirmació té tota la raó.

Salt té una situació privilegiada a l’àrea urbana de Girona. Tenim la sortida de l’AP-7 sud, un enllaç proper i ràpid amb la N-II i la carretera de Santa Coloma i es pot arribar a Girona per vàries vies des de Salt.

La llàstima és que no tinguem una entrada fàcil a Salt quan venim de Girona. Cada vegada que tornant de Girona per la carretera Santa Eugènia em trobo aquella senyal de prohibit el pas em dóna la sensació que no puc entrar al meu poble, que m’ho prohibeixen, quan el més natural seria seguir recte en comptes de fer el gir a l’esquerra per anar a buscar el Passeig dels Països Catalans. L’alternativa per anar al sector nord de del meu poble és tota una odissea, primer per les obres, després per la zona zeta (que feliçment s’ha eliminat) i ara tornen les obres d’un altre tram. La direcció del carrer Major, juntament amb la impossibilitat de passar pel carrer Sant Antoni i Sant Dionís, suposa la derivació del trànsit cap el sud (Passeig dels Països Catalans i Avinguda de la Pau). Això vol dir que la persona que es dirigeixi al sector nord del nostre municipi, sector on hi ha molts serveis (Teatre, Coma Cros, deveses, institut de les Guixeres, camps de futbol, camps de tennis,...) o té un GPS o de ben segur que es perdrà.

Des del “desgraciat” estudi del RACC, que es va fer pensant que Salt era una “república independent” i no un poble dins d’una àrea urbana i per tant amb uns fluxos de circulació (Salt-Girona Girona-Salt), la seva aplicació ha convertit Salt en un autèntic caos circulatori.

2006-08-14T09:46:00.000+01:00

CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT-GIRONA

2006-08-02T13:47:00.000+01:00

A part d’una festa major rodona, també ens hem de felicitar totes les saltenques i saltencs per un altre motiu, la signatura del protocol de col·laboració entre el Departament de Cultura, la Diputació de Girona, i els ajuntament de Salt i Girona per la Constitució del Centre d’Arts Escèniques.

Aquest centre, que s’ubicarà a l’antiga fàbrica tèxtil Coma-Cros, té el seu marc en un moment històric de transformació al sector de les arts escèniques, amb la implantació d’un nou model que, entre d’altres objectius, té la descentralització. Aquest nou model opta per una classe de centres d’arts escèniques, vinculades a teatres de municipis on es desenvolupen projectes culturals de qualitat molt lligats al territori. La finalitat d’aquests centres és la creació, la producció i la difusió d’un seguit de projectes que integraran una programació anual i garantiran la igualtat d’accés a l’oferta artística, la descentralització dels equipaments i la possibilitat de programar i difondre aquesta oferta.

El Sistema metropolità de teatres, que inclou el teatre de Salt i el Festival Temporada Alta, han estat la base que ha permès que el Centre d’Arts Escèniques tingués la seva seu a Salt. És un consol saber que a almenys des del món de la cultura és possible i necessari tenir una relació de cooperació amb la ciutat veïna, Girona. S’han d’aprofitar aquestes inèrcies per tal de crear un bon ambient de col·laboració entre aquestes dues ciutats.

No hem d’oblidar que la història que la setmana passada ens va portar a bon port -com va dir l’alcalde Torremadé en la roda de premsa- va començar amb molt mala mar. En concret per una picabaralla entre Salt i Girona en què pugnaven per ser la seu del Centre d’Art Contemporani. Aquella agra discussió mantinguda entre el victimisme, amb el que sempre s’embolcalla l’alcalde de Salt, contra el girocentrisme de l’ajuntament de la capital, va acabar amb un projecte no de llei presentat pel grup parlamentari de CiU. En aquest projecte no de llei reclamaven que el Centre d’Art Contemporani tingués la seu a Salt. Gràcies a la intervenció directa del portaveu del PSC a l’ajuntament de Salt, Carles Barceló, la proposició de no de llei es va acabar modificant per un altre més genèric en el sentit que es tingués en compte Salt a l’hora de distribuir els equipaments culturals amb el compromís de l’aleshores consellera de cultura, Caterina Mieras que Salt seria la seu del Centre d’Arts Escèniques.

Per acabar, voldria desitjar bona feina en Salvador Sunyer, l’encarregat de redactar el projecte del centre de les arts escèniques. No cal dir que la carrera professional de Salvador Sunyer a l’escena del teatre gironí, com a director del festival Temporada Alta i a BITÓ Produccions, l’avala i és la garantia d’un treball curós i ben fet, i el seu lligam amb Salt és la salvaguarda dels nostres interessos.

QUI OFÈN A QUI?

2006-07-21T08:59:00.000+01:00

A la foto d’aquí al costat podeu veure com estan alguns contenidors a mitja tarda a Salt. Els contenidors que hi ha al carrer són totalment insuficients i molts ciutadans llencen les escombraries fora d’horari (de 8 a 10 del vespre). Qui vol complir amb la normativa i llençar les escombraries quan toca es troba que els contenidors estan plens. Davant aquesta situació el ciutadà complidor es troba amb una disjuntiva:

a) O deixo la bossa d’escombraries fora del contenidor i m’arrisco que em posin una multa per infracció de l’ordenança de convivència
b) O bé me’n vaig a la “recerca” d’un contenidor on pugui enquibir la meva bossa de brossa.

L’altre aspecte que dóna una mala imatge de Salt és la gran quantitat d’andròmines que pots trobar-te al costat dels contenidors. Sobretot els caps de setmana sembla que tot Salt estigui de mudances. Fent un recorregut pels contenidors fins i tot et podries arribar a moblar un pis sencer. Alguns d’aquests trastos s’han estat fins i tot una setmana al carrer.

Aquests són només dos exemples de la situació de la neteja a Salt que vaig denunciar als mitjans de comunicació la setmana passada.

A la vista d’aquesta denúncia de la situació de la neteja a Salt, el Sr. Josep Musellas em va acusar d’ofendre a molts saltencs i a l’empresa que fa la recollida d’escombraries. Sr. Musellas, ja veig que a l’únic que he ofès ha estat a vostè. El ciutadà que compleix amb les ordenances i llença les escombraries quan toca li ben asseguro que no s’ha ofès quan he denunciat una realitat palmària com la que hi ha a Salt amb la neteja. Aquest ciutadà/-ana curós amb la neteja està ofès, quan veu els carrers del seu poble bruts, que fan pudor i que ha de baixar de la vorera perquè aquesta està plena de bosses d’escombraries. Els ofesos som tots els saltencs, que paguem religiosament els nostres impostos a Salt, quan veiem les seves poques ganes de l’ajuntament de fer complir a l’empresa que fa la recollida i la neteja de carrers.

UN PALAU DE GEL A SALT?

2006-06-28T20:41:00.000+01:00

Notícia 28/6/06 al Punt Diari

La UFEC col·laborarà en el velòdrom de Quart i en un Palau de Gel a Salt

(...) Per altra banda David Moner també va explicar que en un termini d´entre un i dos anys Salt disposarà del primer Palau de Gel de les comarques gironines, que serà gestionat per la UFEC -també controla la piscina del municipi-. Aquesta instal·lació es construirà a la zona esportiva-Pla de Salt i ja figurava en el projecte inicial de remodelació de la zona quan es va saber que s´hi construiria un centre comercial.

Quan he llegit aquesta notícia, la que m’he quedat “gelada” he estat jo!! Algú creu de veritat que el que ara cal a Salt és que s’hi faci un PALAU DE GEL?. El que també em sorprèn és que sigui el President de la UFEC qui anunciï això i no l’alcalde o algun responsable polític de l’ajuntament de Salt! Primer de tot el terreny on diuen que instal·laran el “Palau de Gel” és a la zona esportiva – Pla de Salt. Es tracta de l’últim espai de titularitat municipal que queda a la zona esportiva. L’ajuntament ja ha cedit aquest terreny a la UFEC per fer-hi el “Palau de Gel”? Aquestes són les prioritats del govern a l'ajuntament de Salt. Em pregunto, per quin Salt governen?

És cert que a la zona figurava una instal·lació esportiva, però un “Palau de Gel”? Aquest ajuntament, amb l’alcalde Jaume Torremadé al capdavant s’ha begut l’enteniment. Quanta gent a Salt podrà o voldrà gaudir d’un Palau de Gel? Quin tipus d’instal·lacions esportives estem creant a Salt? Primer un Centre d’Alta Tecnificació i ara un Palau de Gel, que només n’hi ha dos a tot Catalunya (Puigcerdà i Barcelona). De veritat necessitem aquestes instal·lacions? A mi se’m gela la sang i les paraules.

EL PLA DELS SOCS COM A ÀREA LÚDICA I RECREATIVA, HAN DESCOBERT LA SOPA D’ALL

2006-06-27T07:57:00.000+01:00

Encara recordo la primera vegada que vaig anar al Pla dels Socs. Devia tenir 8 o 9 anys. Feia 2 o 3 tres anys que Salt havia recuperat la seva independència (1983). Jo estudiava a l’escola Verge Maria i vam anar fins al Pla dels Socs per celebrar-hi una de les primeres festes de l’arbre que va instaurar l’ajuntament del Salt independent. Allà hi havia el llavors alcalde, Salvador Sunyer. En la meva memòria encara hi tinc guardades algunes paraules de les que ens va dirigir a les nenes i nens allí reunits. En Salvador Sunyer ens va explicar que els Pla dels Socs havia estat un abocador, i que ara tocava recuperar-lo, replantar-lo d’arbres i convertir-lo en un espai perquè tots els saltencs ens sentíssim prop de la natura.

Ara sembla que l’equip de govern ha descobert la sopa d’all! Ahir (27 de juny), el Punt anunciava que “Salt adequarà el Pla dels Socs com a àrea lúdica i recreativa”. Resulta que allò que ja en Salvador Sunyer, fa 20 anys, ens va explicar a unes nenes i nens, que seria un parc, ara ho afirma l’equip de govern. Si l’alcalde de Salt es perd a les Deveses i no sap com arribar al Pla dels Socs, és normal que no sàpiga que aquest espai ja fa 20 anys que és una àrea lúdica i recreativa, encara que no hi hagi tingut cap interès l'ajuntament.

De ben segur que l'alcalde no s’hi ha passejat cap dissabte o diumenge pel pla dels Socs, deu tenir massa feina per passejar-se pel seu poble. Per això no ha vist que els caps de setmana hi ha moltes famílies que gaudeixen d’aquest espai lúdic i recreatiu. L'alcalde tampoc ha vist que a la Font del Paradís del Pla dels Socs l’aigua no és potable, malgrat que ho sap perquè el grup municipal socialista li ha preguntat al respecte en diverses ocasions. No s'ha adonat que el camí que porta al pla dels socs està fet un desastre, i que les naus de Marbres Boadas, a la vora del camí (de propietat municipal) estan plenes d’escombraries i brutícia projectant una imatge deplorable de l'entrada al pla dels Socs.

INSUFICIENT EN NETEJA A SALT

2006-05-26T10:43:00.000+01:00

Des del PSC de Salt ja vam detectar que la neteja era un dels temes que més preocupa als saltencs, després del trànsit i la seguretat ciutadana, amb els resultats de l’enquesta realitzada per Sant Jordi a unes 250 persones.

La campanya de l’ajuntament de Salt pel civisme i la neteja, anunciada a la premsa el passat 24 de maig, no és més que una reacció a la insistent demanda ciutadana en aquest sentit. Aquesta campanya arriba tard. La falta de previsió de l’equip de govern es va palesa cada vegada més en assumptes que preocupen als ciutadans com és la neteja, amb el que actuen a batzegades, sense uns objectius ni planificació clara en aquest sentit.

Bon exemple de la falta de visió global, i previsió és el barri de la Massana. L’associació d’aquest barri va queixar-se, en repetides ocasions, de la deixadesa pel que fa al manteniment i la neteja. Aleshores, l’ajuntament va començar una campanya per tal que cada carrer del barri fos netejat un mínim d’un cop al mes. Aquesta iniciativa, que podria ser considerada acceptable, no és efectiva. Els divendres, després del mercat municipal, els marxants deixen totes les escombraries al lloc on ha parat i el vent s’encarrega d’escampar-ho per tot el barri. La mesura de neteja mensual dels carrers és insuficient si no va acompanyada d’una efectiva recollida d’escombraries al mercat, reclamant també civisme no només als ciutadans sino també als marxants, en aquest cas, quan recullen les seves parades.

L’equip de govern no pot exigir, mitjançant normatives, als saltencs que anem a llençar les escombraries al contenidor entre les 8 i les 10 del vespre si, a continuació no exigeix a l’empresa que realitza la recollida que comenci a fer-la a partir de es 10 de la nit. Alguns veïns han denunciat que quan van a llençar les escombraries a les 9 del vespre, el camió de la recollida ja ha passat i la bossa que llença dins l’horari legalment permès es passarà 24 hores dins al contenidor, cosa que es vol evitar.

D’altra banda, no es pot exigir als ciutadans que no deixin les bosses fora dels contenidors si aquests estan plens i són totalment insuficients. Així què han de fer els ciutadans guardar les escombraries a casa fins que un dia entre les 8 i les 10 del vespre el contenidor tingui lloc per tirar-les? En cas contrari s’estan exposant a ser sancionats amb una multa.

Finalment, les obres realitzades per l’ajuntament estan provocant problemes de neteja a la via pública. El grup municipal del PSC a l’ajuntament en diversos plens municipals ha denunciat l’abocament incontrolat, i contrari a les normatives municipals, de runa de les obres del carrer Sant Antoni i Sant Dionís a l’aparcament del costat de la Coma Cros. El mateix passa amb l’abocament de terra a una finca del carrer del Rec, provinent de la construcció de la nova escola bressol a Mas Masó.

Els serveis municipals, i entre ells la neteja a la via pública han d'estar basats en un principi de proximitat entre els ciutadans i l'Ajuntament que permeti la ràpida detecció i solució dels problemes més quotidians. Sense aquest principi els ciutadans no poden prendre consciència que l'entorn urbà és de tothom i que tenen l'obligació cívica de preservar-lo.

En aquest sentit, el guàrdia municipal de barri ha de realitzar una tasca de sensibilització dels ciutadans per a la correcta utilització de la via pública, i només llavors, si cal, sancionar les infraccions greus que es cometin.

Les campanyes massives de sensibilització dirigides a tota la població per aconseguir la seva implicació en el bon manteniment de la via pública en temes de neteja, sorolls, circulació viària, són una eina, però dins d’un pla estratègic i amb la col·laboració dels guàrdies de barri i d’agents cívics.

Estic d'acord en potenciar el civisme, però només si l’ajuntament hi posa els mitjans per fer-ho i predica amb l’exemple, cosa que fins ara no ha fet.

ZP A GIRONA

2006-05-20T14:00:00.000+01:00

Pels que militem en un partit, un míting de les característiques del que vam viure ahir és un motiu d’alegria, una ocasió per carregar piles, per trobar-te amb gent que fa temps que no veies,...... En definitiva és una festa!! I la festa d’ahir va ser genial. En Pepe Montilla, en Pascual Maragall i José Luís Rodríguez Zapatero, van obrir la campanya a favor de l’estatut a Girona. Després d’una presentació emocionada i emocionant de l’acte a càrrec de l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va venir el nostre primer secretari del PSC, Pepe Montilla que va fer un repàs de la història més recent de Catalunya per explicar que la oportunitat que s’obre davant nostre amb el nou estatut no s’havia donat mai abans.

El nostre president, Pascual Maragall va posar en evidència els avantatges del nou estatut, amb les noves 50 competències que recull i l’increment d’un 50% de les inversions de l’estat a Catalunya. Una de la frases que destacaria del president és la de “Som nació i som una nació que no posa la nació davant de les persones”. El nostre president va poder gaudir del recolzament incondicional i reconeixement de la tasca de govern dels socialistes gironins, en uns moments que no poden catalogar-se precisament de feliços.

El president Zapatero va posar el punt i final a la festa amb una defensa aferrissada de Catalunya. Cap president espanyol havia fet aquest discurs fins ara. Sentir dir al president que sent Catalunya molt a prop i sentir-li fer una defensa aferrissada del català en el seu discurs, almenys a mi m’emociona. Reconèixer, per part d’un president que qui millor que els propis catalans sabran el que els hi convé i qui millor que nosaltres mateixos per administrar-nos i que per això el nou estatut inclou moltes més competències per Catalunya,...

Els socialistes gironins que estàvem allà ens vam sentir molt a prop de les idees del president del govern espanyol. Viure l’oportunitat de tenir un president que no li fa por una concepció federalista de l’estat espanyol on el reconeixement de la diversitat i la pluralitat no és motiu de desavinences sino d’enriquiment és la primera vegada que passa. Això suposa un canvi diametral en les relacions entre Catalunya i l’estat.

FELICITATS CONSELLER JOAN MANEL DEL POZO!!!

2006-05-13T13:58:00.000+01:00

Ha estat una alegria, per tots els gironins i els saltencs també, que una persona amb la preparació, el talant i manera de fer d’en Joan Manel del Pozo hagi merescut la confiança del president de la Generalitat per ser el conseller d’ensenyament i universitats.

És tot un prestigi i un honor comptar amb tres consellers gironins al nou govern de la Generalitat. Això demostra que els anys de lluita i treball no han estat estèrils pels socialistes gironins.

Qui li havia de dir en Joan Manel, quan el passat 6 de maig venir a Salt a fer-nos una conferència, que a la setmana següent, seria Conseller d’ensenyament i universitats,...

A la conferència “Pensar en serio en la democràcia”. El dia a dia, la boràgine de la rutina i els mals de caps quotidians ens impedeixen la reflexió, prendre distància de tot plegat per mirar-ho des de fora i així poder pensar és un exercici molt saludable. En Joan Manel del Pozo, en la seva conferència em va “induir” a la reflexió sobre la democràcia.

Gràcies, Joan Manel, per ajudar-me a reflexionar.

LA DEFUNCIÓ DEL TRIPARTIT

2006-05-10T13:57:00.000+01:00

El mateix dia de la conferència del ministre Caldera el nostre president anunciava la defunció del tripartit, que convocaria el referèndum de l’estatut pel 18 de juny i que se celebrarien eleccions autonòmiques anticipades abans que acabi l’any. Déu ni do!! Quin terrabastall!!! Malgrat que tots els trencaments són dolorosos, vaig sentir, al igual que molts altres companys, socialistes o no, un alleugeriment, ens havíem tret un pes de sobre. ERC no ha estat un company de govern. No ha estat lleial ni respectuós. Durant els dos anys de govern progressista i catalanista, ERC ha posat totes les traves que podia i més, ara no us les enumeraré. En paraules del company i conseller, a l’escola d’hivern de Tarragona, Joaquim Nadal, “estar al govern amb ERC és com fer l’amor en un Simca 1000, molt difícil”.

La decisió d’ERC de votar no a la proposta de l’estatut va ser el punt i final d’un llarg patiment.

El que em sap més greu de tot plegat és que amb tants entrebancs al camí, tots plegats hem estat més pendents de les relacions entre dos membres del tripartit que no pas per la feina feta. El balanç de dos anys de govern catalanista i d’esquerres és positiu. El nombre de professors ha augmentat considerablement. S’ha començat la construcció d’un munt d’escoles, i això que era un conselleria d’ERC,.... tenim una llei de dependència tramitant-se al parlament, s’ha impulsat el pla de barris. Des que hi ha el govern tripartit a Salt s’ha començat la construcció del segon Centre d’Atenció Primària, estem dins del Pla de Barris, Salt-70, s’està construint l’escola Mas Masó,..... per posar tres exemples. Només cal repassar per sobre l’hemeroteca, apartant el culebrot d’ERC, per tenir coneixement de tots els avenços en política social del tripartit.

TORNEIG DE FUTBOL DE LA U.E. COMA CROS

2006-05-10T10:03:00.000+01:00

Aquest dilluns, 1 de maig, la Unió Esportiva Coma Cros va organitzar el torneig de futbol infantil al camp de les Guixeres. Equips d’arreu de Catalunya van participar-hi. Fins i tot l’equip infantil de l’Español es va traslladar fins a Salt.

Felicito als pares i a la nova junta del Coma Cros per la feina feta. Són moltes les hores de treball voluntari esmerçades per organitzar un acte d’aquestes característiques al que hi van acudir més de 1000 persones i que permet donar a conèixer Salt i el seu moviment esportiu. Malgrat les dificultats val la pena veure tanta gent al camp de les Guixeres recolzant el futbol infantil.

L’esport de base infantil és un element més de l’educació dels nens i molt important, no només pel que suposa d’educació física. Em va sorprendre veure com molts pares s’entusiasmaven veient jugar els seus fills, i fins i tot els gravaven i com els nens atenien “fil per randa” les instruccions de l’entrenador.

La Coma Cros comença una nova etapa amb una nova junta, amb molta empenta i ganes de fer coses, i no només a nivell esportiu. La Coma Cros vol continuar conservant la identitat pròpia d’un club amb molts anys d’història lligat al moviment obrer i al veïnat de Salt. Bona feina i molts ànims!!!

LA LLEI DE DEPENDÈNCIA I ELS DRETS DE NOVA GENERACIÓ

2006-05-09T13:54:00.000+01:00

Ahir, Jesús Caldera, ministre de treball i afers socials, va venir a Girona a presentar la Llei de Dependència que s’està tramitant al Congrés dels Diputats. L’espera (va arribar tard degut al trànsit de Barcelona, que estrany) va valer la pena. La seva exposició va ser brillant, va fer una exposició ordenada, acurada i amb un llenguatge senzill. Això és d’agrair per l’auditori.

L’estat del benestar implantat a tota Espanya amb els governs socialistes de Felipe Gonzalez, fa un pas endavant amb la Llei de Dependència. Aquesta llei, a grans trets, construeix un sistema nacional per tal de prestar ajudes econòmiques i serveis a persones amb dependència. L’esperança de vida és cada dia més llarga, la contrapartida és que a vegades arribem en condicions que no ens asseguren una qualitat de vida. Aquest projecte de llei aposta perquè la gent gran i els discapacitats, puguin rebre l’atenció d’acord amb la seva dependència, a casa, fins que això sigui possible. Així mateix procura un servei de qualitat i per això s’invertirà en formació dels treballadors d’aquest àmbit.

Pel que fa a les comarques gironines, hi ha entre 17.000 i 18.000 persones dependents, que vol dir que no es poden valer per si mateixes i que en els propers anys es podran beneficiar d’aquesta llei.

En paraules del ministre aquesta llei no només suposarà un avenç en l’atenció de les persones dependents sino també ajudarà a les famílies i contribuirà a la igualtat, ja que habitualment som les dones, dins de la família, les que tenen cura dels dependents.

Aquest projecte de llei ja té la seva traducció al parlament de Catalunya on també s’està tramitant.

Els governs progressistes i d’esquerres al nostre país estan apostant fortament pels drets de nova generació (utilitzant lèxic de les noves tecnologies i la investigació), aquells més lligats amb els drets socials i al benestar. Bona prova d’això és la llei de dependència i la llei per la conciliació de la vida laboral i familiar. Amb aquests avenços cada dia ens apropem més a Europa.

SANT JORDI 2006

2006-04-27T17:15:00.000+01:00

I l’endemà de la dansa, ens esperava una nova diada de Sant Jordi!!. L’agrupació del PSC de Salt, com cada any, teníem una parada de llibres al passeig Ciutat de Girona. Aquest any vam organitzar el sorteig d’un lot de llibres, al mateix temps que oferíem la possibilitat als ciutadans de Salt de poder opinar al respecte de diferents assumptes que els afecten: participació ciutadana, circulació, neteja, seguretat,...

Al ser diumenge, aquest any hi va haver molta gent que es va passejar per les parades. Va ser molt gratificant veure tanta gent. També va ser l’ocasió de poder canviar impressions amb alguns coneguts i amics que feia temps que no veia. La festivitat també va anar acompanyada d’una cercavila dels geganters, els Marrecs amb els seus castells, l’actuació infantil,.... tot plegat una autèntica diada de Sant Jordi.

Acabada la diada vam realitzar el sorteig i els guanyadors del lot de llibres van ser la Sra. Neus i el Sr. Feliciano, tots dos de Salt (la llei de protecció de dades no em permet fer públiques més dades). 250 persones van participar al sorteig i a l’enquesta popular.

Una vegada recollits i tabulats els resultats de l’enquesta assenyalen que l’assumpte que els saltencs valoren més negativament és la circulació. Les obres que durant els últims temps estan en marxa als carrers Francesc Macià i Sant Dionís, juntament amb els canvis de direcció introduïts a l’entrada de Salt pel carrer Sant Antoni a l’alçada de la fàbrica Coma Cros (zona zeta) fa mig any, són els causants del malestar dels ciutadans de Salt al respecte del trànsit. Els saltencs més afectats són aquells que resideixen al sector nord de la població (barri vell, Can Patrach,...), o aquells que porten els seus fills a l’escola bressol El Lledoner i les escoles de la Farga i Pompeu Fabra. Arribar a aquestes zones amb cotxe s’ha convertit en una missió quasi impossible.

En segon lloc la matèria que els ciutadans valoren pitjor és la seguretat ciutadana. Aquesta opinió expressada entenem que va molt lligada al moviment social que reivindica una nova comissaria a Salt i que el passat mes de març va finalitzar la recollida de signatures.

Finalment els enquestats expressen que la neteja no és del seu agrat. La manca de contenidors en algunes zones del nostre municipi (Massana, sector centre,....), que els veïns ja han denunciat a l’ajuntament en diverses ocasions, dóna una sensació de deixadesa i brutícia al nostre poble.

Personalment valoro positivament l’alta participació ciutadana dels saltencs en aquesta enquesta popular i en els propers mesos, conscients del que preocupa als nostres ciutadans, farem propostes en aquest sentit. Finalment voldria significar l’interès dels socialistes de Salt per potenciar la participació dels ciutadans, hores d'ara molt poc estimulat des dels responsables polítics municipals.

Salt, 27 d’abril de 2006

DANSALT

2006-04-25T17:01:00.000+01:00

El passat dissabte 22 d’abril d’enguany vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’un dels actes previstos dins del DANSALT 2006. Concretament era el 3er concurs coreogràfic que es va dur a terme en el Teatre Municipal de Salt organitzat per l’escola de dansa Nou Espiral de Salt. Aquest era un dels actes que cloïa una sèrie d’activitats que s’han dut a terme a Salt durant el mes d’abril, el mes de la dansa. El Nou Espiral es mereix una felicitació per l’organització del concurs i la qualitat de les obres.

Tot i que desconec completament el món de la dansa puc dir que l’espectacle del dissabte va ser un regal als sentits. Veure com cada grup de ballarins dins de la peça que interpretaven ho expressaven tot amb el seu cos era una meravella. Els que estem acostumats a dir i escoltar sempre paraules expressades sense massa sentiment ni convicció, deixar per un moment que parlin la música i els cossos és genial. És impressionant com la música i la dansa conjugats són capaços de transmetre sensacions, emocions i sentiments sense cap paraula.

Espero que l’any vinent tinguem l’ocasió de fruir d’una nova edició de DANSALT.

Salt, 23 d’abril de 2006

Entrevista a Tot Salt.

2006-04-06T17:32:00.000+01:00

Iolanda Pineda Balló

27/01/2006

La Iolanda Pineda Balló té 29 anys i encapçala la llista per les municipals a Salt del 2007 del PSC. Filla d’una catalana de Peratallada (Baix Empordà) i un andalús de El Campillo (Huelva), és la gran de tres germanes. Els seus avis materns van traslladar-se a viure a Salt des de Peratallada, on eren masovers, als anys 60. El seu avi va treballar molts anys a Frigorífics del Ter. Fins als 23 anys va viure al carrer Àngel Guimerà núm. 106, i des de llavors fins al juny del 2004, va viure al carrer Prat de la Riba a la zona de la Massana.

Quina ha estat la teva trajectòria política?
Des de l’any 1998 estic participant activament en la política municipal de Salt. Primer vaig anar com a núm. 7 de la llista que encapçalava Xavier Corominas a les eleccions municipals de 1999. A les eleccions del 2003 vaig anar de número 2 a la llista que encapçalava en Carles Barceló. Del juliol de 2003 a maig del 2004 també vaig ser consellera comarcal. A nivell de partit he estat membre del Comitè Federal del PSOE entre el 2000 i el 2004, i membre del Consell Nacional del PSC i de l’Executiva de Federació de Comarques Gironines. A nivell de l’Agrupació de Salt també he estat membre de la seva executiva i secretària d’organització.

Quins motius t’han portat a encapçalar la llista per les properes eleccions?
Quan em van proposar seriosament que encapçalés la llista per les municipals a Salt em vaig plantejar amb tots els “ets i uts” el que suposa aquesta aposta a nivell personal i professional. La responsabilitat que comporta encapçalar un projecte i un equip d’aquestes característiques és considerable. Aquesta decisió suposa un canvi radical a la meva vida i encara més si aconseguim guanyar l’alcaldia. Superat aquest vertigen inicial vaig començar a pensar que a Salt hi ha moltes coses per fer i que jo tinc ganes i il·lusió de tirar-les endavant, que sóc jove, que tinc una Agrupació i un partit amb força al darrera que confia en mi, i també crec que amb una mica de temps tindré molts saltencs que em donaran el seu suport.

T’ha ajudat algú a prendre la decisió?
Hi ha tingut molt a veure el meu marit. A ell el vaig conèixer gràcies al partit, a uns cursets que organitzava el PSC. Respecte la possibilitat que jo encapçalés la llista, ell va tenir menys dubtes que jo. Tot i que per ell suposa traslladar-se a viure a Salt, quan sempre ha viscut a Benavent de Segrià (Lleida), va veure molt clar que jo tenia les aptituds necessàries per tirar endavant aquest projecte. Això és molt d’agrair i evidentment era una decisió que no podia prendre al seu marge. De fet ell és qui en moltes ocasions m’anima i em dóna un suport incondicional que és fonamental, tot i que també és un impecable mestre que li encanta corregir-me a cada moment,...

Quines creus que són les teves aptituds per encapçalar la llista pel PSC a l’Ajuntament de Salt?
Sóc una persona jove, amb ganes i il·lusió, i represento una generació que ho hem tingut difícil. D’una banda tenim una educació privilegiada i de l’altra hem tingut molts problemes, amb aquesta preparació, per accedir al mercat laboral. D’altra banda crec que en la meva condició de dona també puc aportar una nova manera de fer i veure les coses. Vull tenir una cura especial per les coses quotidianes, per aquelles que cada dia et trobes quan surts a la porta de casa. Vull escoltar als saltencs, reflexionar amb ells i que tinguin un paper més actiu, més participatiu en les coses que els afecten. Dit d’una altra manera, vull donar una mirada femenina a la política saltenca. Tinc la preparació professional i maduresa suficient per enfrontar aquest repte i també tinc experiència política, conec bé l’Ajuntament de Salt i el seu funcionament.

Els que no la coneixeu, ben aviat sentireu a parlar d’ella i us trobareu amb una dona amb voluntat de servei a Salt.

Falta de diàleg social?

2006-04-06T17:18:00.000+01:00

Fa uns dies es va declarar un incendi en un pis del cèntric carrer Àngel Guimerà de Salt. Afortunadament no vam haver de lamentar víctimes. Més endavant els mitjans de comunicació van treure a la llum pública que es tractava d’un “pis pastera” que no disposava dels mínims serveis, però cada nit s’hi arribaven a reunir fins a vint persones per dormir-hi. D’acord amb les notícies publicades els veïns havien presentat nombroses queixes a l’ajuntament de Salt en relació a aquest habitatge sense obtenir cap resposta ni actuació per part d’aquest.
Sembla lògic preguntar-se com és possible -malgrat l’advertiment dels veïns- que l’ajuntament adoptés aquesta actitud passiva.
El fenomen de la immigració és prou ampli i transversal per no tractar-lo a la lleugera, i és cert que els municipis no gaudeixen de les competències i recursos que els correspondrien. Però més enllà de la raça i origen dels “okupes” d’aquest pis concret, en aquest cas hi havia un problema d’higiene, de salut, de seguretat, aspectes aquests sobre els que els ajuntaments sí tenen competències i estan obligats a actuar.
En la vida quotidiana de qualsevol ciutadà de qualsevol municipi, existeixen una sèrie de preocupacions que tenen un element en comú: la impossibilitat de trobar un espai on poder plantejar els seus dubtes, les seves preocupacions, les seves queixes. L’administració s’ha fet llunyana. Ens cal doncs recuperar un concepte, que ha de ser la base del creixement com a poble: el diàleg social.
La falta de diàleg social comporta un desinterés per la qualitat de vida dels ciutadans, per escoltar-los, i donar-los solucions a situacions tan dantesques com la que he descrit abans. Exemples com l’anterior, i la incapacitat de l’administració més propera de reaccionar de forma efectiva ens condemnen al recel mutu. Obrim doncs una era de proximitat, una era de ciutadania, on l’exigència de respecte als demés, vingui donada pel fet que ens respectin a nosaltres.