10 de maig, 2006

LA DEFUNCIÓ DEL TRIPARTIT

El mateix dia de la conferència del ministre Caldera el nostre president anunciava la defunció del tripartit, que convocaria el referèndum de l’estatut pel 18 de juny i que se celebrarien eleccions autonòmiques anticipades abans que acabi l’any. Déu ni do!! Quin terrabastall!!! Malgrat que tots els trencaments són dolorosos, vaig sentir, al igual que molts altres companys, socialistes o no, un alleugeriment, ens havíem tret un pes de sobre. ERC no ha estat un company de govern. No ha estat lleial ni respectuós. Durant els dos anys de govern progressista i catalanista, ERC ha posat totes les traves que podia i més, ara no us les enumeraré. En paraules del company i conseller, a l’escola d’hivern de Tarragona, Joaquim Nadal, “estar al govern amb ERC és com fer l’amor en un Simca 1000, molt difícil”.

La decisió d’ERC de votar no a la proposta de l’estatut va ser el punt i final d’un llarg patiment.

El que em sap més greu de tot plegat és que amb tants entrebancs al camí, tots plegats hem estat més pendents de les relacions entre dos membres del tripartit que no pas per la feina feta. El balanç de dos anys de govern catalanista i d’esquerres és positiu. El nombre de professors ha augmentat considerablement. S’ha començat la construcció d’un munt d’escoles, i això que era un conselleria d’ERC,.... tenim una llei de dependència tramitant-se al parlament, s’ha impulsat el pla de barris. Des que hi ha el govern tripartit a Salt s’ha començat la construcció del segon Centre d’Atenció Primària, estem dins del Pla de Barris, Salt-70, s’està construint l’escola Mas Masó,..... per posar tres exemples. Només cal repassar per sobre l’hemeroteca, apartant el culebrot d’ERC, per tenir coneixement de tots els avenços en política social del tripartit.