ZP A GIRONA

Pels que militem en un partit, un míting de les característiques del que vam viure ahir és un motiu d’alegria, una ocasió per carregar piles, per trobar-te amb gent que fa temps que no veies,...... En definitiva és una festa!! I la festa d’ahir va ser genial. En Pepe Montilla, en Pascual Maragall i José Luís Rodríguez Zapatero, van obrir la campanya a favor de l’estatut a Girona. Després d’una presentació emocionada i emocionant de l’acte a càrrec de l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va venir el nostre primer secretari del PSC, Pepe Montilla que va fer un repàs de la història més recent de Catalunya per explicar que la oportunitat que s’obre davant nostre amb el nou estatut no s’havia donat mai abans.

El nostre president, Pascual Maragall va posar en evidència els avantatges del nou estatut, amb les noves 50 competències que recull i l’increment d’un 50% de les inversions de l’estat a Catalunya. Una de la frases que destacaria del president és la de “Som nació i som una nació que no posa la nació davant de les persones”. El nostre president va poder gaudir del recolzament incondicional i reconeixement de la tasca de govern dels socialistes gironins, en uns moments que no poden catalogar-se precisament de feliços.

El president Zapatero va posar el punt i final a la festa amb una defensa aferrissada de Catalunya. Cap president espanyol havia fet aquest discurs fins ara. Sentir dir al president que sent Catalunya molt a prop i sentir-li fer una defensa aferrissada del català en el seu discurs, almenys a mi m’emociona. Reconèixer, per part d’un president que qui millor que els propis catalans sabran el que els hi convé i qui millor que nosaltres mateixos per administrar-nos i que per això el nou estatut inclou moltes més competències per Catalunya,...

Els socialistes gironins que estàvem allà ens vam sentir molt a prop de les idees del president del govern espanyol. Viure l’oportunitat de tenir un president que no li fa por una concepció federalista de l’estat espanyol on el reconeixement de la diversitat i la pluralitat no és motiu de desavinences sino d’enriquiment és la primera vegada que passa. Això suposa un canvi diametral en les relacions entre Catalunya i l’estat.