07 de desembre, 2006

No ens fotis Jaume!!

Com és costum en Jaume Torramadé es queixa i no us penseu, ho sap fer bé. Aquesta vegada es queixa perquè un polític socialista de Madrid ha dit no sé què sobre la immigració. Tinc la meva teoria particular al respecte, però no avorriré als lectors explicant-la.

Deixem-nos de teories i baixem a la realitat de Salt. Població sobre els 30.000 habitants, amb un índex d’immigrants que ronda el 30%. L’índex de població immigrada s’ha doblat en els últims 8 anys en la nostra ciutat.

Evidentment la concentració de nouvinguts en determinats sectors de la nostra vila comporta un canvi de la fisonomia dels nostres carrers, problemes de convivència, no d’ara, sinó de fa anys. Problemes a les comunitats de propietaris, al carrer per l’ocupació de l’espai públic, a les escoles públiques, que ja s’han convertit en escoles ètniques, pel col·lapse en el nostre sistema de serveis socials i sanitaris i la percepció que en són els únics beneficiaris,... Em sembla que ningú serà tant il·lús per negar tots aquestes evidències, i això que només és per citar-ne algunes.

Certament és injust que Salt hagi de suportar la concentració de nouvinguts i que l’equilibri territorial, en el repartiment d’aquesta població, seria el desitjable i és l’objectiu pel que hem de lluitar tots plegats. Però siguem realistes, actualment, tenim el que tenim i ho hem d’afrontar.

Jo també em vull queixar. Em vull queixar de la inactivitat de l’alcalde al respecte d’aquest fenomen a la nostra ciutat. Em pot dir què ha fet en els vuit anys que porta governant Salt per solucionar els problemes que he citat abans? Quines actuacions ha dut a terme a Salt per tal de recuperar la pau i la tranquil·litat social? I demano que sigui sincer i que no s’amagui, com fa sempre, darrera de les competències d’altres administracions (Estat i Generalitat), i la falta de diners per fer-hi front.

No són quatre els euros que rep l’ajuntament de Salt per fer front a la immigració, com ens vol fer creure en Jaume. Aquest any 2006 l’ajuntament de Salt haurà gestionat un total de 166.000 € de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya per tal de subvencionar diversos programes. Els barris de Salt on es concentren els nouvinguts es troben dins del pla de barris Salt-70, que suposa que inversió de 16 milions d’euros en el quadrienni (2005-2008), la meitat dels quals, els aporta la Generalitat. De recursos segur que en necessitem molts més, però els que s’hi ha destinat fins ara demostren que la capacitat d’actuació de l’ajuntament no és tant limitada com ens vol fer creure en Jaume, i vol dir també que la Generalitat és coneixedora de la realitat. Qui gestiona els recursos que dóna la Generalitat és l’ajuntament, per tant, no es queixi de la seva limitació. Primer de tot cregui en la possibilitat de millorar i després gestioni millor.

Però entrant en el particular, què podria fer l’ajuntament de Salt? Pel que fa al reagrupament familiar dels immigrants, qui el sol·licita ha de demanar informe a l’ajuntament perquè així ho estableix la llei. En aquest document han de constar diverses dades com ara, el títol que habilita per l’ocupació de l’habitatge (propietari, llogater,...), número d’habitacions, ús al que es destina cadascuna de els dependències de l’habitatge, nombre de persones de l’habiten i condicions d’habitabilitat i equipament. Quantes visites o inspeccions realitza l’ajuntament davant les nombroses peticions que se li presenten amb aquesta finalitat?

Per què no s’emprenen actuacions decidides per tal de detectar els anomenats “pisos pasteres” on viuen en pocs metres quadrats un munt de gent en condicions quasi infrahumanes? Un control exhaustiu serviria per persuadir a aquells persones que duen a terme aquest tipus de pràctica aprofitant-se, en ocasions, de forma vil dels seus propis compatriotes.

Aquestes serien unes bones maneres de fer front al “barraquisme vertical” que s’està instaurant en alguns edificis.

En l’aspecte urbanístic, la via de treball passa per l’adquisició d’habitatges al sector. El que està clar és que no podem practicar el victimisme etern de l’especulació urbanística dels anys 70 i a continuació augmentar densitat en els nous sectors de creixement amb l’única finalitat de beneficiar als promotors. Quin model volem?

El compliment de les ordenances municipals també és un altre dels punts claus. D’ordenances, n’hi ha un munt, ara, el seu compliment és una altra cosa. Perquè regulem tant si després resulta que no ho fem complir? Exigim l’estricta aplicació de la llei, igual per a tothom.

No ens fotis Jaume! Les saltenques i els saltencs volem que no et queixis tant i que et dediquis a solucionar els problemes que tenim, fes complir les ordenances, treballa més a casa teva i no tant a fora. Ens ho mereixem, encara que potser ara ja arribes tard per a fer-ho,... Jo t’ho asseguro que ho faig i ho faré amb il·lusió i ganes, si les saltenques i saltencs em fan confiança.