27 de setembre, 2006

M'AGRADA SALT PERQUÈ ÉS FÀCIL SORTIR-NE

L’altre dia un amic em feia la següent afirmació: “M’agrada Salt primer de tot perquè és fàcil sortir-ne”. Salvant la sorpresa de l’afirmació té tota la raó.

Salt té una situació privilegiada a l’àrea urbana de Girona. Tenim la sortida de l’AP-7 sud, un enllaç proper i ràpid amb la N-II i la carretera de Santa Coloma i es pot arribar a Girona per vàries vies des de Salt.

La llàstima és que no tinguem una entrada fàcil a Salt quan venim de Girona. Cada vegada que tornant de Girona per la carretera Santa Eugènia em trobo aquella senyal de prohibit el pas em dóna la sensació que no puc entrar al meu poble, que m’ho prohibeixen, quan el més natural seria seguir recte en comptes de fer el gir a l’esquerra per anar a buscar el Passeig dels Països Catalans. L’alternativa per anar al sector nord de del meu poble és tota una odissea, primer per les obres, després per la zona zeta (que feliçment s’ha eliminat) i ara tornen les obres d’un altre tram. La direcció del carrer Major, juntament amb la impossibilitat de passar pel carrer Sant Antoni i Sant Dionís, suposa la derivació del trànsit cap el sud (Passeig dels Països Catalans i Avinguda de la Pau). Això vol dir que la persona que es dirigeixi al sector nord del nostre municipi, sector on hi ha molts serveis (Teatre, Coma Cros, deveses, institut de les Guixeres, camps de futbol, camps de tennis,...) o té un GPS o de ben segur que es perdrà.

Des del “desgraciat” estudi del RACC, que es va fer pensant que Salt era una “república independent” i no un poble dins d’una àrea urbana i per tant amb uns fluxos de circulació (Salt-Girona Girona-Salt), la seva aplicació ha convertit Salt en un autèntic caos circulatori.