DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Podem pensar que tants anys de celebrar el dia internacional de la dona, queden ja poques fites per aconseguir, almenys a casa nostra. Si bé és cert, que han estat molts els avenços, encara queda molta feina per fer. Actualment existeixen formes de discriminació ben evidents. No fa gaires dies, ens podíem esgarrifar amb la notícia que la direcció d’un restaurant de Girona va suggerir a una treballadora que avortés si volia mantenir el seu lloc de treball. La proliferació de dones que practiquen la prostitució a les nostres carreteres no deixa de ser una altra forma d’esclavatge. No acabem de conèixer quina és la situació de moltes dones immigrades. I no parlem de la violència masclista que pel que va d’any ja ha costat la vida a tres dones a Catalunya. Aquests són quatre casos flagrants de discriminació de la dona a casa nostra. Els avenços legislatius, són importants i són els governs d’esquerres, els únics que han estat capaços d’afrontar amb valentia el tema de la violència contra les dones amb l’aprovació de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, la llei per l’Autonomia Personal, o la Llei per la Conciliació de la Vida Familiar i Laboral. No obstant els avenços legislatius, hi ha altres tipus de discriminació, més subtil, no tant visible. Encara avui les dones cobrem un 28’8% menys que els homes, En un 83% dels casos les dones encara som les responsables de la cura de les persones dependents i que malgrat que a les universitats ja hi ha un 60% de dones llicenciades, seguim liderant el rànquing de la precarietat laboral, amb contractes temporals i en abandonament de la feina quan arriba la maternitat. Però no només hi ha aquest tipus de discriminació laboral. Altres tipus de discriminació subtil és la del llenguatge, els mitjans de comunicació,... La lluita continua!

No ens fotis Jaume!!

Com és costum en Jaume Torramadé es queixa i no us penseu, ho sap fer bé. Aquesta vegada es queixa perquè un polític socialista de Madrid ha dit no sé què sobre la immigració. Tinc la meva teoria particular al respecte, però no avorriré als lectors explicant-la.

Deixem-nos de teories i baixem a la realitat de Salt. Població sobre els 30.000 habitants, amb un índex d’immigrants que ronda el 30%. L’índex de població immigrada s’ha doblat en els últims 8 anys en la nostra ciutat.

Evidentment la concentració de nouvinguts en determinats sectors de la nostra vila comporta un canvi de la fisonomia dels nostres carrers, problemes de convivència, no d’ara, sinó de fa anys. Problemes a les comunitats de propietaris, al carrer per l’ocupació de l’espai públic, a les escoles públiques, que ja s’han convertit en escoles ètniques, pel col·lapse en el nostre sistema de serveis socials i sanitaris i la percepció que en són els únics beneficiaris,... Em sembla que ningú serà tant il·lús per negar tots aquestes evidències, i això que només és per citar-ne algunes.

Certament és injust que Salt hagi de suportar la concentració de nouvinguts i que l’equilibri territorial, en el repartiment d’aquesta població, seria el desitjable i és l’objectiu pel que hem de lluitar tots plegats. Però siguem realistes, actualment, tenim el que tenim i ho hem d’afrontar.

Jo també em vull queixar. Em vull queixar de la inactivitat de l’alcalde al respecte d’aquest fenomen a la nostra ciutat. Em pot dir què ha fet en els vuit anys que porta governant Salt per solucionar els problemes que he citat abans? Quines actuacions ha dut a terme a Salt per tal de recuperar la pau i la tranquil·litat social? I demano que sigui sincer i que no s’amagui, com fa sempre, darrera de les competències d’altres administracions (Estat i Generalitat), i la falta de diners per fer-hi front.

No són quatre els euros que rep l’ajuntament de Salt per fer front a la immigració, com ens vol fer creure en Jaume. Aquest any 2006 l’ajuntament de Salt haurà gestionat un total de 166.000 € de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya per tal de subvencionar diversos programes. Els barris de Salt on es concentren els nouvinguts es troben dins del pla de barris Salt-70, que suposa que inversió de 16 milions d’euros en el quadrienni (2005-2008), la meitat dels quals, els aporta la Generalitat. De recursos segur que en necessitem molts més, però els que s’hi ha destinat fins ara demostren que la capacitat d’actuació de l’ajuntament no és tant limitada com ens vol fer creure en Jaume, i vol dir també que la Generalitat és coneixedora de la realitat. Qui gestiona els recursos que dóna la Generalitat és l’ajuntament, per tant, no es queixi de la seva limitació. Primer de tot cregui en la possibilitat de millorar i després gestioni millor.

Però entrant en el particular, què podria fer l’ajuntament de Salt? Pel que fa al reagrupament familiar dels immigrants, qui el sol·licita ha de demanar informe a l’ajuntament perquè així ho estableix la llei. En aquest document han de constar diverses dades com ara, el títol que habilita per l’ocupació de l’habitatge (propietari, llogater,...), número d’habitacions, ús al que es destina cadascuna de els dependències de l’habitatge, nombre de persones de l’habiten i condicions d’habitabilitat i equipament. Quantes visites o inspeccions realitza l’ajuntament davant les nombroses peticions que se li presenten amb aquesta finalitat?

Per què no s’emprenen actuacions decidides per tal de detectar els anomenats “pisos pasteres” on viuen en pocs metres quadrats un munt de gent en condicions quasi infrahumanes? Un control exhaustiu serviria per persuadir a aquells persones que duen a terme aquest tipus de pràctica aprofitant-se, en ocasions, de forma vil dels seus propis compatriotes.

Aquestes serien unes bones maneres de fer front al “barraquisme vertical” que s’està instaurant en alguns edificis.

En l’aspecte urbanístic, la via de treball passa per l’adquisició d’habitatges al sector. El que està clar és que no podem practicar el victimisme etern de l’especulació urbanística dels anys 70 i a continuació augmentar densitat en els nous sectors de creixement amb l’única finalitat de beneficiar als promotors. Quin model volem?

El compliment de les ordenances municipals també és un altre dels punts claus. D’ordenances, n’hi ha un munt, ara, el seu compliment és una altra cosa. Perquè regulem tant si després resulta que no ho fem complir? Exigim l’estricta aplicació de la llei, igual per a tothom.

No ens fotis Jaume! Les saltenques i els saltencs volem que no et queixis tant i que et dediquis a solucionar els problemes que tenim, fes complir les ordenances, treballa més a casa teva i no tant a fora. Ens ho mereixem, encara que potser ara ja arribes tard per a fer-ho,... Jo t’ho asseguro que ho faig i ho faré amb il·lusió i ganes, si les saltenques i saltencs em fan confiança.

OFICINA SALT-70, JA!

L’Ajuntament espera des de l’estiu que Nadal inauguri l’oficina de Salt-70. Aquesta era la resposta que donava al ple de dilluns passat, l’alcalde Jaume Torremadé (CiU) a la pregunta de perquè no s’havia obert l’oficina del Pla de Barris: Salt-70, que li dirigia el portaveu del grup municipal PSC –Cpc, Carles Barceló. Quina resposta més absurda si t’hi pares a pensar una mica. Quan no hi ha cap raó qualsevol argument sembla que serveixi per explicar que no s’ha fet alguna cosa.

Per què no explica l’alcalde Jaume Torremadé, que des del gabinet del conseller Nadal se li han ofert diversos dies per fer la inauguració i que, tant atabalat com va l’alcalde, resulta que cap li va bé? Potser si l’alcalde només es dediqués a ser alcalde, podria trobar algun foradet a la seva completa agenda, primer, per no deixar penjats a l’associació de veïns de la Massana de Salt quan concerta una entrevista amb ells, i segon per poder inaugurar l’oficina del Salt-70.

Algú em pot dir on està escrit que perquè funcioni una oficina del Salt-70, o qualsevol oficina municipal ha de venir el conseller de torn, sigui qui sigui a inaugurar-ho? Aquesta és una excusa de mal pagador. No repetim últimament que els ciutadans estan farts que els polítics només figurin i vagin a tallar la cinta per inaugurar? Doncs aquesta era una bona oportunitat perquè l’oficina comenci a funcionar sense més formalismes absurds i un altre dia ja vindrà el conseller que toqui a fer-hi una visit

Amb l’alcalde de Salt, totes les disculpes, totes les responsabilitats del que passa o no passa a Salt curiosament són sempre dels altres, mai seves,.... Una mica d’humilitat i bones formes, siusplau.

M'AGRADA SALT PERQUÈ ÉS FÀCIL SORTIR-NE

L’altre dia un amic em feia la següent afirmació: “M’agrada Salt primer de tot perquè és fàcil sortir-ne”. Salvant la sorpresa de l’afirmació té tota la raó.

Salt té una situació privilegiada a l’àrea urbana de Girona. Tenim la sortida de l’AP-7 sud, un enllaç proper i ràpid amb la N-II i la carretera de Santa Coloma i es pot arribar a Girona per vàries vies des de Salt.

La llàstima és que no tinguem una entrada fàcil a Salt quan venim de Girona. Cada vegada que tornant de Girona per la carretera Santa Eugènia em trobo aquella senyal de prohibit el pas em dóna la sensació que no puc entrar al meu poble, que m’ho prohibeixen, quan el més natural seria seguir recte en comptes de fer el gir a l’esquerra per anar a buscar el Passeig dels Països Catalans. L’alternativa per anar al sector nord de del meu poble és tota una odissea, primer per les obres, després per la zona zeta (que feliçment s’ha eliminat) i ara tornen les obres d’un altre tram. La direcció del carrer Major, juntament amb la impossibilitat de passar pel carrer Sant Antoni i Sant Dionís, suposa la derivació del trànsit cap el sud (Passeig dels Països Catalans i Avinguda de la Pau). Això vol dir que la persona que es dirigeixi al sector nord del nostre municipi, sector on hi ha molts serveis (Teatre, Coma Cros, deveses, institut de les Guixeres, camps de futbol, camps de tennis,...) o té un GPS o de ben segur que es perdrà.

Des del “desgraciat” estudi del RACC, que es va fer pensant que Salt era una “república independent” i no un poble dins d’una àrea urbana i per tant amb uns fluxos de circulació (Salt-Girona Girona-Salt), la seva aplicació ha convertit Salt en un autèntic caos circulatori.

CENTRE D'ARTS ESCÈNIQUES SALT-GIRONA

A part d’una festa major rodona, també ens hem de felicitar totes les saltenques i saltencs per un altre motiu, la signatura del protocol de col·laboració entre el Departament de Cultura, la Diputació de Girona, i els ajuntament de Salt i Girona per la Constitució del Centre d’Arts Escèniques.

Aquest centre, que s’ubicarà a l’antiga fàbrica tèxtil Coma-Cros, té el seu marc en un moment històric de transformació al sector de les arts escèniques, amb la implantació d’un nou model que, entre d’altres objectius, té la descentralització. Aquest nou model opta per una classe de centres d’arts escèniques, vinculades a teatres de municipis on es desenvolupen projectes culturals de qualitat molt lligats al territori. La finalitat d’aquests centres és la creació, la producció i la difusió d’un seguit de projectes que integraran una programació anual i garantiran la igualtat d’accés a l’oferta artística, la descentralització dels equipaments i la possibilitat de programar i difondre aquesta oferta.

El Sistema metropolità de teatres, que inclou el teatre de Salt i el Festival Temporada Alta, han estat la base que ha permès que el Centre d’Arts Escèniques tingués la seva seu a Salt. És un consol saber que a almenys des del món de la cultura és possible i necessari tenir una relació de cooperació amb la ciutat veïna, Girona. S’han d’aprofitar aquestes inèrcies per tal de crear un bon ambient de col·laboració entre aquestes dues ciutats.

No hem d’oblidar que la història que la setmana passada ens va portar a bon port -com va dir l’alcalde Torremadé en la roda de premsa- va començar amb molt mala mar. En concret per una picabaralla entre Salt i Girona en què pugnaven per ser la seu del Centre d’Art Contemporani. Aquella agra discussió mantinguda entre el victimisme, amb el que sempre s’embolcalla l’alcalde de Salt, contra el girocentrisme de l’ajuntament de la capital, va acabar amb un projecte no de llei presentat pel grup parlamentari de CiU. En aquest projecte no de llei reclamaven que el Centre d’Art Contemporani tingués la seu a Salt. Gràcies a la intervenció directa del portaveu del PSC a l’ajuntament de Salt, Carles Barceló, la proposició de no de llei es va acabar modificant per un altre més genèric en el sentit que es tingués en compte Salt a l’hora de distribuir els equipaments culturals amb el compromís de l’aleshores consellera de cultura, Caterina Mieras que Salt seria la seu del Centre d’Arts Escèniques.

Per acabar, voldria desitjar bona feina en Salvador Sunyer, l’encarregat de redactar el projecte del centre de les arts escèniques. No cal dir que la carrera professional de Salvador Sunyer a l’escena del teatre gironí, com a director del festival Temporada Alta i a BITÓ Produccions, l’avala i és la garantia d’un treball curós i ben fet, i el seu lligam amb Salt és la salvaguarda dels nostres interessos.

QUI OFÈN A QUI?

A la foto d’aquí al costat podeu veure com estan alguns contenidors a mitja tarda a Salt. Els contenidors que hi ha al carrer són totalment insuficients i molts ciutadans llencen les escombraries fora d’horari (de 8 a 10 del vespre). Qui vol complir amb la normativa i llençar les escombraries quan toca es troba que els contenidors estan plens. Davant aquesta situació el ciutadà complidor es troba amb una disjuntiva:

a) O deixo la bossa d’escombraries fora del contenidor i m’arrisco que em posin una multa per infracció de l’ordenança de convivència
b) O bé me’n vaig a la “recerca” d’un contenidor on pugui enquibir la meva bossa de brossa.

L’altre aspecte que dóna una mala imatge de Salt és la gran quantitat d’andròmines que pots trobar-te al costat dels contenidors. Sobretot els caps de setmana sembla que tot Salt estigui de mudances. Fent un recorregut pels contenidors fins i tot et podries arribar a moblar un pis sencer. Alguns d’aquests trastos s’han estat fins i tot una setmana al carrer.

Aquests són només dos exemples de la situació de la neteja a Salt que vaig denunciar als mitjans de comunicació la setmana passada.

A la vista d’aquesta denúncia de la situació de la neteja a Salt, el Sr. Josep Musellas em va acusar d’ofendre a molts saltencs i a l’empresa que fa la recollida d’escombraries. Sr. Musellas, ja veig que a l’únic que he ofès ha estat a vostè. El ciutadà que compleix amb les ordenances i llença les escombraries quan toca li ben asseguro que no s’ha ofès quan he denunciat una realitat palmària com la que hi ha a Salt amb la neteja. Aquest ciutadà/-ana curós amb la neteja està ofès, quan veu els carrers del seu poble bruts, que fan pudor i que ha de baixar de la vorera perquè aquesta està plena de bosses d’escombraries. Els ofesos som tots els saltencs, que paguem religiosament els nostres impostos a Salt, quan veiem les seves poques ganes de l’ajuntament de fer complir a l’empresa que fa la recollida i la neteja de carrers.