27 d’abril, 2006

SANT JORDI 2006


I l’endemà de la dansa, ens esperava una nova diada de Sant Jordi!!. L’agrupació del PSC de Salt, com cada any, teníem una parada de llibres al passeig Ciutat de Girona. Aquest any vam organitzar el sorteig d’un lot de llibres, al mateix temps que oferíem la possibilitat als ciutadans de Salt de poder opinar al respecte de diferents assumptes que els afecten: participació ciutadana, circulació, neteja, seguretat,...

Al ser diumenge, aquest any hi va haver molta gent que es va passejar per les parades. Va ser molt gratificant veure tanta gent. També va ser l’ocasió de poder canviar impressions amb alguns coneguts i amics que feia temps que no veia. La festivitat també va anar acompanyada d’una cercavila dels geganters, els Marrecs amb els seus castells, l’actuació infantil,.... tot plegat una autèntica diada de Sant Jordi.

Acabada la diada vam realitzar el sorteig i els guanyadors del lot de llibres van ser la Sra. Neus i el Sr. Feliciano, tots dos de Salt (la llei de protecció de dades no em permet fer públiques més dades). 250 persones van participar al sorteig i a l’enquesta popular.

Una vegada recollits i tabulats els resultats de l’enquesta assenyalen que l’assumpte que els saltencs valoren més negativament és la circulació. Les obres que durant els últims temps estan en marxa als carrers Francesc Macià i Sant Dionís, juntament amb els canvis de direcció introduïts a l’entrada de Salt pel carrer Sant Antoni a l’alçada de la fàbrica Coma Cros (zona zeta) fa mig any, són els causants del malestar dels ciutadans de Salt al respecte del trànsit. Els saltencs més afectats són aquells que resideixen al sector nord de la població (barri vell, Can Patrach,...), o aquells que porten els seus fills a l’escola bressol El Lledoner i les escoles de la Farga i Pompeu Fabra. Arribar a aquestes zones amb cotxe s’ha convertit en una missió quasi impossible.
En segon lloc la matèria que els ciutadans valoren pitjor és la seguretat ciutadana. Aquesta opinió expressada entenem que va molt lligada al moviment social que reivindica una nova comissaria a Salt i que el passat mes de març va finalitzar la recollida de signatures.

Finalment els enquestats expressen que la neteja no és del seu agrat. La manca de contenidors en algunes zones del nostre municipi (Massana, sector centre,....), que els veïns ja han denunciat a l’ajuntament en diverses ocasions, dóna una sensació de deixadesa i brutícia al nostre poble.

Personalment valoro positivament l’alta participació ciutadana dels saltencs en aquesta enquesta popular i en els propers mesos, conscients del que preocupa als nostres ciutadans, farem propostes en aquest sentit. Finalment voldria significar l’interès dels socialistes de Salt per potenciar la participació dels ciutadans, hores d'ara molt poc estimulat des dels responsables polítics municipals.

Salt, 27 d’abril de 2006

25 d’abril, 2006

DANSALT



El passat dissabte 22 d’abril d’enguany vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’un dels actes previstos dins del DANSALT 2006. Concretament era el 3er concurs coreogràfic que es va dur a terme en el Teatre Municipal de Salt organitzat per l’escola de dansa Nou Espiral de Salt. Aquest era un dels actes que cloïa una sèrie d’activitats que s’han dut a terme a Salt durant el mes d’abril, el mes de la dansa. El Nou Espiral es mereix una felicitació per l’organització del concurs i la qualitat de les obres.

Tot i que desconec completament el món de la dansa puc dir que l’espectacle del dissabte va ser un regal als sentits. Veure com cada grup de ballarins dins de la peça que interpretaven ho expressaven tot amb el seu cos era una meravella. Els que estem acostumats a dir i escoltar sempre paraules expressades sense massa sentiment ni convicció, deixar per un moment que parlin la música i els cossos és genial. És impressionant com la música i la dansa conjugats són capaços de transmetre sensacions, emocions i sentiments sense cap paraula.

Espero que l’any vinent tinguem l’ocasió de fruir d’una nova edició de DANSALT.

Salt, 23 d’abril de 2006

06 d’abril, 2006

Entrevista a Tot Salt.



Iolanda Pineda Balló

27/01/2006

La Iolanda Pineda Balló té 29 anys i encapçala la llista per les municipals a Salt del 2007 del PSC. Filla d’una catalana de Peratallada (Baix Empordà) i un andalús de El Campillo (Huelva), és la gran de tres germanes. Els seus avis materns van traslladar-se a viure a Salt des de Peratallada, on eren masovers, als anys 60. El seu avi va treballar molts anys a Frigorífics del Ter. Fins als 23 anys va viure al carrer Àngel Guimerà núm. 106, i des de llavors fins al juny del 2004, va viure al carrer Prat de la Riba a la zona de la Massana.

Quina ha estat la teva trajectòria política?
Des de l’any 1998 estic participant activament en la política municipal de Salt. Primer vaig anar com a núm. 7 de la llista que encapçalava Xavier Corominas a les eleccions municipals de 1999. A les eleccions del 2003 vaig anar de número 2 a la llista que encapçalava en Carles Barceló. Del juliol de 2003 a maig del 2004 també vaig ser consellera comarcal. A nivell de partit he estat membre del Comitè Federal del PSOE entre el 2000 i el 2004, i membre del Consell Nacional del PSC i de l’Executiva de Federació de Comarques Gironines. A nivell de l’Agrupació de Salt també he estat membre de la seva executiva i secretària d’organització.

Quins motius t’han portat a encapçalar la llista per les properes eleccions?
Quan em van proposar seriosament que encapçalés la llista per les municipals a Salt em vaig plantejar amb tots els “ets i uts” el que suposa aquesta aposta a nivell personal i professional. La responsabilitat que comporta encapçalar un projecte i un equip d’aquestes característiques és considerable. Aquesta decisió suposa un canvi radical a la meva vida i encara més si aconseguim guanyar l’alcaldia. Superat aquest vertigen inicial vaig començar a pensar que a Salt hi ha moltes coses per fer i que jo tinc ganes i il·lusió de tirar-les endavant, que sóc jove, que tinc una Agrupació i un partit amb força al darrera que confia en mi, i també crec que amb una mica de temps tindré molts saltencs que em donaran el seu suport.

T’ha ajudat algú a prendre la decisió?
Hi ha tingut molt a veure el meu marit. A ell el vaig conèixer gràcies al partit, a uns cursets que organitzava el PSC. Respecte la possibilitat que jo encapçalés la llista, ell va tenir menys dubtes que jo. Tot i que per ell suposa traslladar-se a viure a Salt, quan sempre ha viscut a Benavent de Segrià (Lleida), va veure molt clar que jo tenia les aptituds necessàries per tirar endavant aquest projecte. Això és molt d’agrair i evidentment era una decisió que no podia prendre al seu marge. De fet ell és qui en moltes ocasions m’anima i em dóna un suport incondicional que és fonamental, tot i que també és un impecable mestre que li encanta corregir-me a cada moment,...

Quines creus que són les teves aptituds per encapçalar la llista pel PSC a l’Ajuntament de Salt?
Sóc una persona jove, amb ganes i il·lusió, i represento una generació que ho hem tingut difícil. D’una banda tenim una educació privilegiada i de l’altra hem tingut molts problemes, amb aquesta preparació, per accedir al mercat laboral. D’altra banda crec que en la meva condició de dona també puc aportar una nova manera de fer i veure les coses. Vull tenir una cura especial per les coses quotidianes, per aquelles que cada dia et trobes quan surts a la porta de casa. Vull escoltar als saltencs, reflexionar amb ells i que tinguin un paper més actiu, més participatiu en les coses que els afecten. Dit d’una altra manera, vull donar una mirada femenina a la política saltenca. Tinc la preparació professional i maduresa suficient per enfrontar aquest repte i també tinc experiència política, conec bé l’Ajuntament de Salt i el seu funcionament.

Els que no la coneixeu, ben aviat sentireu a parlar d’ella i us trobareu amb una dona amb voluntat de servei a Salt.

Falta de diàleg social?


Fa uns dies es va declarar un incendi en un pis del cèntric carrer Àngel Guimerà de Salt. Afortunadament no vam haver de lamentar víctimes. Més endavant els mitjans de comunicació van treure a la llum pública que es tractava d’un “pis pastera” que no disposava dels mínims serveis, però cada nit s’hi arribaven a reunir fins a vint persones per dormir-hi. D’acord amb les notícies publicades els veïns havien presentat nombroses queixes a l’ajuntament de Salt en relació a aquest habitatge sense obtenir cap resposta ni actuació per part d’aquest.
Sembla lògic preguntar-se com és possible -malgrat l’advertiment dels veïns- que l’ajuntament adoptés aquesta actitud passiva.
El fenomen de la immigració és prou ampli i transversal per no tractar-lo a la lleugera, i és cert que els municipis no gaudeixen de les competències i recursos que els correspondrien. Però més enllà de la raça i origen dels “okupes” d’aquest pis concret, en aquest cas hi havia un problema d’higiene, de salut, de seguretat, aspectes aquests sobre els que els ajuntaments sí tenen competències i estan obligats a actuar.
En la vida quotidiana de qualsevol ciutadà de qualsevol municipi, existeixen una sèrie de preocupacions que tenen un element en comú: la impossibilitat de trobar un espai on poder plantejar els seus dubtes, les seves preocupacions, les seves queixes. L’administració s’ha fet llunyana. Ens cal doncs recuperar un concepte, que ha de ser la base del creixement com a poble: el diàleg social.
La falta de diàleg social comporta un desinterés per la qualitat de vida dels ciutadans, per escoltar-los, i donar-los solucions a situacions tan dantesques com la que he descrit abans. Exemples com l’anterior, i la incapacitat de l’administració més propera de reaccionar de forma efectiva ens condemnen al recel mutu. Obrim doncs una era de proximitat, una era de ciutadania, on l’exigència de respecte als demés, vingui donada pel fet que ens respectin a nosaltres.